← Blog

“És bàsic col·laborar amb l’advocacia per vetllar i preservar drets fonamentals” – Miquel Martí

MÓN JURÍDIC – REVISTA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Entrevista a Miquel Martí CEO Barcelona Tech City – Pier01

Text: Roser Ripoll Fotografia: Barcelona Tech City


Com sorgeix la idea de crear BarcelonaTech City?

La creació de Barcelona Tech City sorgeix arran de la visita de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Miguel Vicente, que és avui en dia el president de l’associació Barcelona Tech City, a les oficines de LetsBonus. El Miguel és qui va tenir la idea de crear l’associació i li va comentar a l’alcalde el fet que Barcelona ja estava en un nivell adequat i sòlit per impulsar-la com a ‘hub tecnològic’ i per donar suport a l’emprenedoria. Va parlar amb l’Ignasi Costas, cofundador de la firma RCD (ara DWF-RCD) i el nostre secretari general, per posar fil a l’agulla. El primer pas que van definir, parlar amb els emprenedors destacats de la ciutat de diferents sectors i àmbits per crear un primer grup impulsor de l’associació. També es va fer una sessió de treball molt important a Barcelona Activa. És a partir de tots aquests moviments que es crea en ferm l’associació.

Des de la seva creació al 2013 la missió de l’Associació ha estat posicionar Barcelona com un dels principals ‘hubs tecnològics internacionals’. Quin balanç fan després d’aquests 8 anys de treball?

A Barcelona teníem, ja en aquell moment, escoles de negoci d’èxit. Tenim firmes d’advocats especialistes en noves tecnologies, empreses noves amb persones molt preparades i innovadores…per tant comptem amb una bona base per posicionar Barcelona en l’àmbit tecnològic per tal que estigui dins el rànquing de ‘hubs tecnològics internacionals’. Es tracta doncs, d’un objectiu permanent, en tant que primer has de lluitar per estar entre els millors i després escalar posicions. No és un objectiu estàtic o que finalitzi en un moment concret. El que sí que és remarcable és el fet que l’any 2013 Barcelona no sortia en cap classificació de ‘hubs tecnològics mundials’ i ara, el 2020, Barcelona està entre les 25-30 ciutats més importants a nivell internacional. A nivell europeu molts informes de referència indiquen que Barcelona es troba en el 5è lloc en quant a inversió i d’altres indiquen que si un emprenedor hagués d’iniciar la seva activitat la Ciutat de Barcelona, aquesta estaria entre les 3 primeres opcions.

Com a CEO de Barcelona Tech City quins són els principals reptes de futur que té l’Associació?
S’ha fet molta feina i en una bona línia, però hi ha un seguit d’elements tant exògens com endògens que s’han de millorar. Estem parlant tant de la connexió amb les universitats com amb les empreses de base tecnològica. A més, s’ha de treballar també per aconseguir un marc regulatori millor en l’àmbit espanyol que permeti a les empreses, quedant-se aquí, poder créixer i tenir una projecció global. En aquest moment, els nostres marcs legals i financers, comparats amb d’altres països d’Europa, no són els més adients per fer créixer un sector tecnològic que requereix d’una certa flexibi- litat. París, Londres, Berlín, Porto o Lisboa són ciutats que ho estan fent molt bé. A més, París i Londres ja tenen una gran sensibilitat envers l’àmbit tecnològic i fan lleis ‘ad hoc’ per aquest sector. Per exemple amb la COVID-19, en aquests països ja s’han pres moltes mesures per ajudar a les startups, destinant grans quantitats de diners. Si es fa així és perquè veuen aquests sectors com estratègics de cara al seu futur. Per a nosaltres el creixement està molt vinculat a sectorialitzar la influència en la tecnologia. La mobilitat sostenible, la salut, el comerç (retail) i la sostenibilitat juntament amb legaltech, Fintech, Insurtech, Proptech o Legaltech són àmbits que han de créixer a Barcelona. Un altre sector estratègic en el que ens agradaria tenir impacte és el del turisme. La COVID-19 ha colpejat durament el sector i considerem que el sector es podria reinventar a partir de la transformació digital i la tecnologia. La feina de Barcelona Tech City és, d’una banda seguir arrelant a nivell local, connectant amb agents imprescindibles com les universitats, i de l’altra, seguir treballant les connexions internacionals amb altres agents similars a nosaltres. El tecnològic és un ambient molt col·laboratiu i on l’intercanvi d’opinions i bones pràctiques també és un element a tenir sobre la taula.

Com ha afrontat Barcelona Tech City la COVID-19?

A nivell intern, des de Barcelona Tech City la COVID-19 ens ha obligat a canviar els hàbits, i fa mesos que totes les nostres activitats són en streaming en lloc de presencials, quan abans les sessions telemàtiques les fèiem pocs cops. Aquest és un canvi que ha vingut per quedar-se, convivint amb les dinàmiques anteriors. El balanç canviarà. Dins el sector, la COVID-19 ha fet molt de mal a les startups, ja que aquestes requereixen inversió i aquest tipus d’empreses no tenen la capacitat d’accedir als crèdits pensats per a les empreses tradicionals. D’altra banda, amb la COVID-19 sí que hem vist un salt enorme amb tot allò relacionat amb el comerç on-line, fet que també comportarà un canvi d’hàbits en els consumidors a partir d’ara.

Des de Barcelona Tech City hem treballat per proveir de solucions a través de diferents col·laboradors en aplicacions de telemedicina, situació que també ha assentat les bases per poder treballar, en un futur immediat, de forma més coordinada amb aquests agents amb qui fins ara ho hem fet per termes d’urgència sanitària. En l’àmbit social també hem estat treballant i col·laborant amb l’Hospital Clínic i Vall d’Hebron, hem participat en la donació de tablets a entitats com el Casal d’Infants del Raval i Aspasim, per fer arribar els beneficis de les TIC als nens i nenes. També hem treballat amb el Banc dels Aliments. Tenim un component de Responsabilitat Social Corporativa que també volem donar a conèixer.

La crisi sanitària ha afectat a moltes empreses i negocis que no estaven digitalitzats o adaptats a les noves tecnologies. Barcelona Tech City ha rebut peticions d’empreses per iniciar processos de transformació digital?
Digitalitzar el comerç i la indústria tradicional és un dels objectius fundacionals de Barcelona Tech City. Tanmateix, sí que la COVID-19 ens ha posat en contacte amb el petit comerç per afrontar la transformació digital, i estem sumant la participació de diferents ‘players’ per mirar de trobar solucions que serveixen alhora per a moltes empreses.

Arran de la pandèmia el teletreball s’ha imposat de forma generalitzada. Estem davant un canvi de paradigma o canvi en la manera de treballar i entendre la producció? Quines característiques creu que ha de tenir el treballador de l’era post-covid? Com canviaran els perfils laborals després de la pandèmia? La COVID-19 ha actuat com a accelerador de moltes coses que estaven desenvolupant-se a un ritme molt lent, com són la transformació digital o el teletreball. Tot això de cop ha rebut una empenta molt important, en el cas del teletreball perquè moltes activitats no tenien opció de continuar de forma presencial. Els directius i les organitzacions han hagut de confiar, per necessitat, en els seus treballadors. I s’ha demostrat, de forma bastant generalitzada, que si dones confiança la gent rendeix, fins i tot més que de manera presencial, en alguns casos. La COVID-19 ha estat un problema i ho pot tornar a ser en el futur si no ho fem bé. Per necessitat ens toca evolucionar.

LA CARTA DE ‘BARCELONA PELS DRETS DE LA CIUTADANIA’ REFLECTEIX AQUESTA MANERA D’ENTENDRE L’EMPRENEDORIA QUE CARACTERITZA BARCELONA I L’EVOLUCIÓ DE LES TIC DES DEL RESPECTE ALS DRETS HUMANS

Després de la COVID- 19 i en funció de com es defineixin els llocs de treball, les soft skills jugaran un rol més rellevant i s’hauran de redefinir. Al marge del coneixement que s’ha de tenir per desenvolupar una feina, quan par- les de teletreball hi ha tot un seguit d’habilitats a tenir en compte, com per exemple, la responsabilitat. No és el mateix treballar de forma presencial, on hi ha un control, a teletreballar, on t’has d’autoresponsa- bilitzar de la pròpia feina. El treball per projectes, per posar un altre exemple, també tindrà més implantació. Hi ha una altra part important, si no estaves acostumat a treballar amb eines digi- tals, la COVID-19 haurà obligat moltes persones a aprendre’n. També la manera de treballar de les organitzacions canviarà, perquè moltes no treballaven en “cloud”, i perquè s’han de tenir en compte tots els temes relacionats amb la ciberseguretat per evitar que informació molt sensible de l’empresa pugui ser vulnerada.

Com les startups i les plataformes col·laboratives poden contribuir a restaurar la situació econòmica de Barcelona?
La poca activitat econòmica que hi ha hagut a la ciutat durant aquest període ha estat gràcies a les plataformes. I de fet molts petits comerços s’han servit d’aquestes per poder continuar d’alguna manera la seva activitat durant la COVID-19. Aquesta crisi ens ha mostrat que hi ha estratègies combinables que ens permeten anar cap a un model de major eficiència, que ha demostrat ser molt important aquests mesos i que seguirà sent-ho. Segur que es crearan plataformes de barri per fomentar, per exemple, el comerç de proximitat, ja que la plataforma és un canal més que té el comerciant per fer arribar el seu producte a les persones.

El maig de l’any passat vau signar un conveni de col·laboració amb l’ICAB per promoure el coneixe- ment del dret de les noves tecnologies, de la trans- formació digital i de la protecció de dades personals entre la ciutadania. Quin balanç feu del primer any de funcionament d’aquest conveni? 

Per Barcelona Tech City les aliances amb entitats com el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona són molt importants, ja que el seu paper és essencial per a generar regulacions on es preservin els drets, com el de les persones i les dades personals, El nostre sector requereix de marcs legals que garanteixin la seguretat jurídica per a les startups i per als seus inversors. I no hem d’oblidar el component ètic que ha regir tot desenvolupament tecnològic, i en aquest sentit és bàsic col·laborar amb l’advocacia per vetllar i preservar drets fonamentals. El paper de l’advocacia és vital a més en un moment de gran transformació i renovació tecnològica com el que estem vivint.

Precisament per adaptar l’avenç tecnològic a la nova realitat social des del Col·legi de l’Advocacia s’ha impulsat i s’ha redactat la ‘Carta de Barcelo- na per als drets de la ciutadania en l’era digital’., projecte en el que ha participat Barcelona Tech City. Què destacaríeu del projecte?

Es tracta d’un projecte que s’ha fet amb la col·laboració oberta a moltes entitats amb l’objectiu d’incorporar opinions de diferents àmbits, no només legal sinó també el tecnològic, acadèmic i universitari. Això és rellevant, el treball col·laboratiu. També s’ha de destacar el lideratge de Barcelona en aquesta nova manera d’entendre la dada vinculada a la persona, de protegir els seus drets. És una via més per ge- nerar posicionament i documents que consolidin aquest lideratge de la ciutat comtal en l’àmbit tecnològic. La ‘Carta de Barcelona pels drets de la ciutadania’ també reflecteix aquesta manera de concebre l’emprenedoria que caracteritza Barcelona i l’evolució de les TIC des del respecte als drets humans.

Adaptar l’entorn legal al sector digital és un dels objectius de Barcelona Tech City. En quina direcció o quins són els principals aspectes que s’han de tre- ballar per aconseguir aquest objectiu?

Efectivament aquest és un dels nostres objectius més importants. Per fer el nostre ecosistema més competitiu, és molt important que els marcs legal i fiscals acompanyin. En aquests moments la competició entre ‘hubs tecno- lògics’ com Londres, París, Berlín, Dublín, Amsterdam o Lisboa és aferrissada, i un dels principals arguments competir, és a dir, per atraure talent, inversors i empreses són aquests marcs favorables i adaptats. En molts casos, no cal inventar la roda. Estudiant models que s’han implementat i funcionen com per exemple al Regne Unit (EIS i SEIS Scheme són models que funcionen molt bé), Canadà o Franca i adaptar-los, seria un pas endavant. Per tal de tenir més precisió en la nostra feina, hem creat grups de treball per a diversos sectors, com turisme, legal- tech, proptech, health, transformació digital, entre d’altres per a recollir les seves necessitats sectorials.

A Barcelona Tech City conviuen professionals de l’advocacia amb professionals d’altres branques de coneixement. Com valora aquesta experiència?
La valoració és molt positiva. Barcelona Tech City representa més de 1.000 empreses, i més de 50 són entitats i firmes del sector legal. La implicació de l’advocacia és imprescindible per tres motius principals: el primer perquè és un sector que té el repte de la transformació a través de la tecnologia; segon, perquè una transformació tecnològica sostenible, justa i integradora requerirà d’uns marcs ètics, legals i fiscals acurats i tercer perquè una de les recomanacions més freqüents que fem als emprenedors és que sempre tinguin un advocat proper des dels inicis dels projectes. És fonamental per evitar possibles conflictes futurs amb socis i inversors.

Què el va motivar a deixar una feina còmode per donar el salt i afrontar el repte de ser el CEO de BarcelonaTech City?
M’agraden molt els reptes. I és que hi ha moments, quan ja tens una certa estabilitat professional, que no pots dir que no a projectes atractius que et motiven com va ser posar en marxa l’Associació Barcelona Tech City.

Últimas noticias

Online Sessions

Video Streaming 27: Retos de futuro y transformación tecnológica del sector alimentario

Leer más
Online Sessions

Vídeo Streaming 26: Innovación y digitalización del sector inmobiliario

Leer más
Online Sessions

ONLINE PILLS 6: Cross Border ecommerce – cómo internacionalizar tu eShop

Leer más
This website is also available in English. Click on this message to view the English version.